Estava tan desconectada d'ell que no m'havia adonat que els mesos pasaven tan ràpid. Diu que ja fa 9 mesos... És veritat.
He sentit, per un moment, que el temps no havia passat. He tingut la necessitat de que m'abracés, sort que tan ell com jo havíem decidit controlar-nos, i així ho hem fet. Ell s'apropava a mi, jo a ell.
He sentit, per un moment, que el temps no havia passat. He tingut la necessitat de que m'abracés, sort que tan ell com jo havíem decidit controlar-nos, i així ho hem fet. Ell s'apropava a mi, jo a ell.
Pensava en veure'l algun dia però no esperava que fos avui. I és que sabia que ens feia falta una conversa, ens faltava tornar-nos a veure, però aquest cop tot s'ha mantingut inocent i transparent.
Per un segon he pensat que avui seria diferent, me imaginat que potser avui intentaria sorprendre'm, però no, no ha estat així. Ha vingut a veure'm com ell solia fer-ho, ha vingut a veure'm com sempre. M'ha dit que no pensa canviar, que simplement no vol, jo ja ho sé, i crec que això és el que m'agrada d'ell.
Un dia, quan vivia a Muntaner, em va trucar per baixar a fer un cafè. Era diumenge, si no recordo malament, i vestia igual que avui, tacat de pintura i amb els cabells despentinats.I és que tot i així, m'arrenca el somriure....
Gràcies a ell sé que tornaré a sentir, ell m'ha ensenyat a estimar sense mesura. Fugiria amb ell i seria feliç, però aquí les coses es mouen a un altre ritme, penso que aquí no encaixem.
Hem pres dues cerveses molt ràpides i m'hauria agradat compartir més coses, sé que en tenia ganes, igual que jo. La pregunta sempre és si tornarem a repetir. Jo no avançaré, i jo no sé què vol fer ell.
Per un segon he pensat que avui seria diferent, me imaginat que potser avui intentaria sorprendre'm, però no, no ha estat així. Ha vingut a veure'm com ell solia fer-ho, ha vingut a veure'm com sempre. M'ha dit que no pensa canviar, que simplement no vol, jo ja ho sé, i crec que això és el que m'agrada d'ell.
Un dia, quan vivia a Muntaner, em va trucar per baixar a fer un cafè. Era diumenge, si no recordo malament, i vestia igual que avui, tacat de pintura i amb els cabells despentinats.I és que tot i així, m'arrenca el somriure....
Gràcies a ell sé que tornaré a sentir, ell m'ha ensenyat a estimar sense mesura. Fugiria amb ell i seria feliç, però aquí les coses es mouen a un altre ritme, penso que aquí no encaixem.
Hem pres dues cerveses molt ràpides i m'hauria agradat compartir més coses, sé que en tenia ganes, igual que jo. La pregunta sempre és si tornarem a repetir. Jo no avançaré, i jo no sé què vol fer ell.
-M'agradaria una última nit amb tu, que m'abrasessis, que em toquessis, que m'estimessis....-
No hay comentarios:
Publicar un comentario