M'imagino des de fora i no m'agrado. Em vec egoista, capritxosa i insegura. Jo no he estat mai així o almenys mai m'hi he identificat.

No sé què vull ni que espero dels demés. Decideixo els passos a cada moment i espero que la gent em segueixi, si és que ja sé que no està bé. Construeixo el meu propi camí, intentant mostrar-me decidida i intentant mostrar que sé on vaig, però estic confosa.No aconsegueixo posar els conceptes en ordre. Com deia en aquella pel·licula del Sr.Allen, on la Scarlett representava una noia impulsiva i sense escrúpuls, no sé el que vull però tinc clar el que no vull. I és que somiar és el que més m'agrada, imaginar-me. M'encanta crear nous escenaris on viure feliç.

Avui tin ganes de tu, tinc ganes de tu per avui, demà i demà passat. Possiblement demà em llevi i els núvols tapin allò que sento avui. Odio aquesta indecisió, odio haver de controlar tants aspectes, la vida per si sola pot ser més senzilla. En el fons no vull la perfecció, no sé per què la persegueixo...

La trucada

I què ha significat aquesta trucada? M'has dit Bon Any i semblaves realment sincer. La teva veu m'ha recordat el Nadal passat, el vam passar junts...
Què és el que em té aferrada a tu d'aquesta manera? Per què sento que mai deixaràs de ser part de mi? Un dia m'ho explicaràs, n'estic segura.
I es clar que tinc ganes de veure't. I es clar que vindria a casa teva. Però tinc clar, que ara per ara, no ho faré. Estic intentant seguir endavant. Estic intentant estimar de nou.
Les primeres cuatre paraules ja m'han fet riure, el teu tò de veu m'agrada. Se't veu feliç i al mateix temps he notat soletat. No sé què pretenies dir-me entre linies, sembla que he entès alguna cosa, d'altres he preferit obviar-les. No vull que em fagis més mal, no vull tornar a patir per tu d'aquella manera. Ara necessito somriure per rebre els somniures de la vida. Necessito que em donin tot allò que, en aquell moment, ara fa un any, esperava de tu.
La veritat és que potser et necessito, però ara no et vull.