Ho explicaré.

Les emocions inesperades i sobtades, de sempre que em treuen la gana. De fet noto com se'm desinfla la panxa... I és que una és, o era, de bon menjar.
La una i mitja de la matinada, queden exactament quatre hores i mitja per aixecarme. Però si no puc dormir!Tinc una sensació de serenor i tranquil·litat que fins i tot incomode. Demà em toca parlar, explaiarme. Per mi resulta una prova més.
El repte m'agrada. És com quan decideixo mirar una pel·lícula de por, que tot i la mala estona que em fa pasar, abans i després ho disfruto. És com quan pujo a una atracció de grans altures i amb voltes de vèrtig, sempre temo no poder-ho explicar.
A veure què passa amb la glàndula del pancrees, el colon i tot allò que se'm vulgui preguntar. On són els nervis?
Bona nit. Espero explicar.