unanitqualsevol

Em va dir que en tenia 96. Noranta-sis anys i era capaç de caminar tan dret. De cop, em mira i diu:
-La culpa de tot és dels homes" - de seguida vaig afirmar amb el cap.
- I és que som la pitjor especie....- I ell va repetir una i altra vegada que no, que jo no ho era, que les dones no en teniem la culpa, que la culpa era dels HOMES.

He donat voltes a aquestes paraules. Feliçment. I és que ara podria repetir aquestes paraules a tots aquells que l'identitat masculina els creu superiors. Més paraules en les que recolzarme.

De sobte penso, tenen els homes la culpa de tot? Tenen la culpa de que ara mateix no pari de donar voltes sobre la mateixa cosa absurda? Tenen la culpa de que tu puguis dormir tranquil i jo no aconsegueixo tancar els ulls? Tenen la culpa de que pensi que tu em faries feliç? La culpa d'això, la tinc jo. I jo, no sóc un home.